4x4, bus, tren, tuck tuck motoritzat, rickshaw a pedal, ... no hem anat ni en cavall ni en ruc, pero poc ha faltat!! Finalment, pero, ja som al Nepal!!
Dia 71: Mahendranagar - Bardiya N.P. - Pokhara (20 Sep)
Buff... com que no n'hem tingut prou de trasllats, i sense esperar-ho, el trajecte des de Bardiya N.P. fins a Pokhara casi ens mata: un bus dels autentics (tot de ferro) ens porta desde les 15:30 d'avui fins dema al mati, ja veurem a quina hora...
Al principi vam arrivar a patir fins i tot per si les motxiles arrivariem a desti, ja que no vam parar de botar dins del bus al llarg de tot el recorregut, tot i lligades, vam haver de pujar a dalt del bus mes d'un cop per tal de verificar que estessin ben lligades i repasar nusos i la integritat de les motxiles... quin estres, pero finalment van anar pasant les hores i les motxiles encara eren al damunt del bus... tot un miracle...
Dia 70: Bareilly - Banbassa (India) - Mahendranagar (Nepal), creuem la frontera (19 Sep)
Estem cansats pero tenim tantes ganes de sortir d'aquests trasllats interminables que decidim fer l'ultim tros que ens queda fins arribar al Nepal. Aixi que agafem un rickshaw a motor que ens porta a l'estacio de busos que no toca, un altre a pedal que ens porta on toca pero que ens vol cobrar molt mes del que ens havia demanat amb anterioritat...
Pugem a l'autobus i ... paciencia, tres horetes i serem prop de la frontera!!
Creuem la frontera i ja som al Nepal. Parem al primer poble, estem rendits, no es turistic ni atractiu pero dormirem una nit en un llit i podrem fer una mes que merescuda dutxa (tot i que aquesta no ha estat tant facil com hauria... ja que l'aigua semblava no voler arribar...)
Dia 69: Manali - Shimla - Bareilly, sortint de l'India creuant Himachal Pradesh (18 Sep)
Com que no n'haviem tingut prou de tres dies de Jeep, a l'arribar a Manali vam buscar la manera de poder sortir via Shimla, i a les 6 de la tarda, despres de menjar quelcom en un restaurant ja erem en un bus que ens portaria fins a Shimla (arribada a les 4 de la matinada).
Maratonia? No! Encara no estavem prou cansats, aixi que vam agafar el bus locar fins a l'estacio de tren, i aquests no obrien fins les 7. Cap problema, ens esperem, i comprem el ticket de tren fins a Bareily. Evidentment no hi ha tren directe sino que haurem de fer transbord a Kolka i a Chandigar.
El tren surt a les 8.30 del mati, pero a les 7.15 ja no s'hi cap.
Per arribar a Kolka compartim vago amb una colla d'impresentables, hem d'anar gairebe les 8 hores de recorregut drets, i sense possibilitat de canvi. El vago de primera classe va buit, nomes una familia que no el vol compartir amb ningu mes, ni que es pagui. I un altre vago esta sense us... per que? Misteris de l'India. A mes a mes hi ha un vago exclusiu per a les dones, ara be, quan hi hem entrat hi havia tant homes com dones, aleshores han fet fora els homes i finalment els homes han anat a buscar les seves dones i han baixat, per tant, quedar-se una sola al vago no es quelcom que vingui gaire de gust... i menys quan tohom se n'escapa.
Arribem a Kolka a les 4.30 de la tarda, i el nostre proper tren surt a les 5.50, per no passar-nos de nou una bona estona drets, pugem al tren que ja esta estacionat a les vies i esperem pacientment que sigui l'hora de marxar. Chandigar no es gaire lluny, tan sols 30 minuts.
A Chandidar mengem una mica, sembla ser que el nostre proper tren que surt a 8.50 ja sugui a les vies... tot i aixi decidim anar a sopar una mica primer. Mengem qualsevol cosa a la mateixa estacio, i anem cap al tren. Ens sorpren que tres hores abans de l'hora de partida ja hi hagi alguns vagons plens. Per sort, encara n'hi ha que estan forca buits. Trobem un lloc per nosaltres i a esperar!! En principi el tren ha d'arribar a destinacio final alla a la mitja nit, per tant ja ens anem fent il.lusions de buscar un lloc on dormir plans (hotel).
El tren surt a l'hora prevista, pero... com tot no es tant a prop com sembla, ni es triga tant poc com ens havien dit.
A l'hora d'engegar motors al tren no hi cap ni un mosquit, els seients que van numerats de quatre en quatre hi ha sis, set o vuit persones assegudes. Durant el trajecte un senyor dorm sota el seient, una dona, un nen i un sac de patates intenten trobar la posicio mes comoda al prestatge per les maletes.
Damunt el nostre cap hi ha les nostres motxilles, pero just al costat hi ha una dona i un parell de criatures mes... aixi fins a dos quarts de sis del demati... uff.
Dies 66-68: Leh - Manali, creuant l'Himalaya Hindi (15-17 Sep)
Per sortir de Leh amb una mica de seguretat i gaudir del paissatge mentre creuavem l'Himalaya, vam tenir la sort de poder compartir 4x4 llogat amb una parella de Portugal; d'altra banda, el que nosaltres vam fer en tres dies els Jeeps mes economics ho fan en 20-24 hores d'una sola tirada, per unes carreteres de vertigen i on el fang, la sorra i els imprevistos (esllavissades, desprendiments de parts de la carretera, obres, cotxes entravessats, ...) son el pa de cada dia.
El paissatge IMPRESSIONANT!
Dia 71: Mahendranagar - Bardiya N.P. - Pokhara (20 Sep)
Buff... com que no n'hem tingut prou de trasllats, i sense esperar-ho, el trajecte des de Bardiya N.P. fins a Pokhara casi ens mata: un bus dels autentics (tot de ferro) ens porta desde les 15:30 d'avui fins dema al mati, ja veurem a quina hora...
Al principi vam arrivar a patir fins i tot per si les motxiles arrivariem a desti, ja que no vam parar de botar dins del bus al llarg de tot el recorregut, tot i lligades, vam haver de pujar a dalt del bus mes d'un cop per tal de verificar que estessin ben lligades i repasar nusos i la integritat de les motxiles... quin estres, pero finalment van anar pasant les hores i les motxiles encara eren al damunt del bus... tot un miracle...
Dia 70: Bareilly - Banbassa (India) - Mahendranagar (Nepal), creuem la frontera (19 Sep)
Estem cansats pero tenim tantes ganes de sortir d'aquests trasllats interminables que decidim fer l'ultim tros que ens queda fins arribar al Nepal. Aixi que agafem un rickshaw a motor que ens porta a l'estacio de busos que no toca, un altre a pedal que ens porta on toca pero que ens vol cobrar molt mes del que ens havia demanat amb anterioritat...
Pugem a l'autobus i ... paciencia, tres horetes i serem prop de la frontera!!
Creuem la frontera i ja som al Nepal. Parem al primer poble, estem rendits, no es turistic ni atractiu pero dormirem una nit en un llit i podrem fer una mes que merescuda dutxa (tot i que aquesta no ha estat tant facil com hauria... ja que l'aigua semblava no voler arribar...)
Dia 69: Manali - Shimla - Bareilly, sortint de l'India creuant Himachal Pradesh (18 Sep)
Com que no n'haviem tingut prou de tres dies de Jeep, a l'arribar a Manali vam buscar la manera de poder sortir via Shimla, i a les 6 de la tarda, despres de menjar quelcom en un restaurant ja erem en un bus que ens portaria fins a Shimla (arribada a les 4 de la matinada).
Maratonia? No! Encara no estavem prou cansats, aixi que vam agafar el bus locar fins a l'estacio de tren, i aquests no obrien fins les 7. Cap problema, ens esperem, i comprem el ticket de tren fins a Bareily. Evidentment no hi ha tren directe sino que haurem de fer transbord a Kolka i a Chandigar.
El tren surt a les 8.30 del mati, pero a les 7.15 ja no s'hi cap.
Per arribar a Kolka compartim vago amb una colla d'impresentables, hem d'anar gairebe les 8 hores de recorregut drets, i sense possibilitat de canvi. El vago de primera classe va buit, nomes una familia que no el vol compartir amb ningu mes, ni que es pagui. I un altre vago esta sense us... per que? Misteris de l'India. A mes a mes hi ha un vago exclusiu per a les dones, ara be, quan hi hem entrat hi havia tant homes com dones, aleshores han fet fora els homes i finalment els homes han anat a buscar les seves dones i han baixat, per tant, quedar-se una sola al vago no es quelcom que vingui gaire de gust... i menys quan tohom se n'escapa.
Arribem a Kolka a les 4.30 de la tarda, i el nostre proper tren surt a les 5.50, per no passar-nos de nou una bona estona drets, pugem al tren que ja esta estacionat a les vies i esperem pacientment que sigui l'hora de marxar. Chandigar no es gaire lluny, tan sols 30 minuts.
A Chandidar mengem una mica, sembla ser que el nostre proper tren que surt a 8.50 ja sugui a les vies... tot i aixi decidim anar a sopar una mica primer. Mengem qualsevol cosa a la mateixa estacio, i anem cap al tren. Ens sorpren que tres hores abans de l'hora de partida ja hi hagi alguns vagons plens. Per sort, encara n'hi ha que estan forca buits. Trobem un lloc per nosaltres i a esperar!! En principi el tren ha d'arribar a destinacio final alla a la mitja nit, per tant ja ens anem fent il.lusions de buscar un lloc on dormir plans (hotel).
El tren surt a l'hora prevista, pero... com tot no es tant a prop com sembla, ni es triga tant poc com ens havien dit.
A l'hora d'engegar motors al tren no hi cap ni un mosquit, els seients que van numerats de quatre en quatre hi ha sis, set o vuit persones assegudes. Durant el trajecte un senyor dorm sota el seient, una dona, un nen i un sac de patates intenten trobar la posicio mes comoda al prestatge per les maletes.
Damunt el nostre cap hi ha les nostres motxilles, pero just al costat hi ha una dona i un parell de criatures mes... aixi fins a dos quarts de sis del demati... uff.
Dies 66-68: Leh - Manali, creuant l'Himalaya Hindi (15-17 Sep)
Per sortir de Leh amb una mica de seguretat i gaudir del paissatge mentre creuavem l'Himalaya, vam tenir la sort de poder compartir 4x4 llogat amb una parella de Portugal; d'altra banda, el que nosaltres vam fer en tres dies els Jeeps mes economics ho fan en 20-24 hores d'una sola tirada, per unes carreteres de vertigen i on el fang, la sorra i els imprevistos (esllavissades, desprendiments de parts de la carretera, obres, cotxes entravessats, ...) son el pa de cada dia.
El paissatge IMPRESSIONANT!
No hay comentarios:
Publicar un comentario