Dia 46: Recorregut en Moto per Vang Vieng i voltants
Vistes les distancies que hem de recorrer per anar als llocs que ens interessen, hem llogat una moto i endavant. No tan sols per les distancies sino tambe: "for the fun of it", per diversio.
Les vistes dels arrossars, envoltats per muntanyes carstiques covertes de verd, ens ha recordat Guilin i Yangshuo, pero amb una diferencia abismal, aqui les coses van a un altre ritme, els turistes, tot i que no som sols, no atabalen, i quan t'allunyes, ni que sigui pocs metres, del centre de Vang Vieng tot sembla incorrumput.
Un cop vista la bellesa de la zona, no ens ha quedat cap mes opcio que aparcar la moto i anar a recorrer a peu els camps d'arros i els voltants, fins i tot compartir amb una familia que pescava als mateixos camps innundats...
La zona dona per molt, ja que hi ha parets que es poden escalar (especialment fora de l'estacio de pluja) i les vies tenen molt bona reputacio, a mes hi moltes coves i fins i tot centres rurals on els turistes paguen per poder fer intercanvis culturals com ara ensenyar angles als nens i nenes, a mes d'altres conceptes basics com el reciclatge, fons d'energies alternatives, la proteccio del ecosistema, etc, etc
Vang Vieng, pero, es un poble de turisme de borratxera, que hi fem aleshores nosaltres aqui? Doncs, ens hem buscat un hostal un xic apartat del centre alcoholic, i en lloc de viure de nit ho fem de dia. Una de les activitats estrella aqui es baixar pel riu en un pneumatic inflat, se'n diu tubing, ... no ho em provat encara,... pero tampoc ens treu la son!! Ara, el poble en si mateix es molt maco, especialment a la vora del riu Namsong.
Dia 45: Luang Prabang - Vang Vieng
Despres d'uns quans dies de relax a Luang Prabang hem decidit continuar amb la nostra ruta cap al sud, direccio Vientianne, amb propera parada a Vang Vieng. En teoria ens esperaven nomes 5 hores de carretera, pero en total han estat unes 7 o 8, contant que hem estat aturats al menys una hora entre esllavisada i esllavisada... cap problema, per una banda es selva i d'altra banda estem en estacio de pluja (o sigui que ja es normal que hi hagi esllavisades) i a Laos, no cal anar amb presses, sino amb la calma.
Dia 44: Luang Prabang rural
Hem iniciat el dia creuant el Mekong en un ferri porta carregues, i un cop alla hem anat a fer una passejada per una zona molt mes tranquil.la, camins sense esfaltar, pocs cotxes (ja que els que hi ha han arribat per riu) i gent que va a un ritme encara mes tranquil que a la ciutat turistica.
Hem disfrutat passejant per la zona, i el temps ens ha respectat, la calor no ha apretat i no ens hem mullat sota cap xafeg inesperat.
Es una llastima que on arriben les bosses de plastic i el menjar envasat, arriba la brossa... llocs on fins ara tot el que consumien era biodegradable, i les pellofes anaven a parar a terra sense cap mirament, i al cap de poques setmanes ja havien desaparegut; ara les noves pellofes, en les quals entren les bosses de patates, els gots dels iogurs, els paquets de llaminadures, les bosses de plastic, ... passen a formar part dels vorals dels camins, i al cap del temps no tan sols no han desaparegut sino que han augmentat en quantitat, pero sembla ser que els habitants de la zona no se n'adonen, creuen que d'un dia per l'altre desapareixeran, i a vegades l'encerten, alguna pujada del riu a causa de pluges abundants se n'endu tot el que troba pel cami; pero, ho fa desapareixer?...? quina solucio es pot trobar al tema dels residuus?
Finalment, continuem la reflexio durant el sopar en companya de mes catalans, una parella que ja coneixiem des de feia un parell de dies i amb qui ens hem anat trobant i compartint gairebe cada dia i una altra noia viatgera que acabavem de coneixer... a Luang Prabang s'esta molt i molt be.
