Malgrat que el nostre pla inicial era entrar per Xina i creuar-la (incloent travesar el Tibet) fins arribar al Nepal, hem canviat de pla al veure com ho han complicat els Xinos per tal de no permetre l'acces dels turistes al Tibet.
Es pot accedir al Tibet des de la Xina? Si, pero nomes per aire o en tren, en cap cas en bus i ja ni tan sols per terra en un tour organitzat. Els billets d'avio o de tren per arrivar a Lhasa compten a part (uns 150-300euros/persona), pero per poder entrar-hi, has de contractar un pack amb una agencia de viatges per fer diferent activitats (como ara visitar el Potala a Lhasa, creuar fins a Katmandu a Nepal, visitar altres monastirs, etc).
El cost es al voltant d'uns 100 euros/persona x dia, i es clar, no pots anar per lliure ni tan sols amb el guia. El minim de dies pels que et donen el permis es de 8 dies. Amb la qual cosa, tot plegat, et volen cobrar uns 1000-1200 euros persona/setmana i sense cap llibertat per poder modificar la ruta o gaudir d'un dia de descans o fet a mida.
El preu cobrat al turista Xines es 8 vegades inferior i amb tot i aixo, hem arrivat a trobar turistes Xinos que ho fan saltant-se els controls de la policia al llarg del Tibet per considerar-los abusius... aquest estil de turisme intern xines que va fent autoestop i supera els controls per no estar d'acord amb les normes, creiem que es relativament nou, ja que fa 4 anys, els preus a la Xina ni s'assemblaven als que tenen actualment per a qualsevol cosa.
El motiu principal de no creuar el Tibet devant d'aquest preus abusius es saber que tot i que ho fasis, aquest diners es quedaran en mans dels Xinos que ho gestionen, sense que cap duro arribi al poble Tibeta i a mes a mes, sense cap llibertat per poder sortir de l'itinerari marcat per les autoritats.... vaja, sense poder quedar-te a compartir alla on realment ho vols.
Dia 36: De Kunming a Mengla: 2a nit de bus (16 Ago)
Durant el dia hem mig aprofitat per visitar un megasupercentre que hi ha al costat de l'estacio Sud de busos de Kumning, sense comprar res, pero quedant-nos bocavadats de la quantitat de productes que es poden arribar a vendre.
Dit d'una altre manera, diem megasupercentre comercial ja que eren 17 edificis consecutius, tots de 5 a 6 plantes de botigues, cada un d'uns 100 mts de llarg per uns 100 mts d'amplada connectats amb ponts i pasadissos. El mes increible de tot, es que aixo nomes es el petit centre de la denominada "Luosian International Trade City (LITC)" de Kunming, la qual ve a ser un mega projecte d'edificacio de cases, pisos, blocs comercials i uns 10 edificis de gran embergadura per a fer creixer a lo bestia el comerc i el negoci a la ciutat: aquest pasadis principal nomes son 5.000.000 de metres quadrats de botigues!!!! Es clar, qui ha de treballar i qui ha de consumir en tan espai?
Es molt bestia el creixement que ha experiment Xina desde 2007, quan vam poder entrar des de Kazajastan al nord-oest del pais via Urumqui, i quan aquestes megaconstruccions encare no es veiem... a mes, ens ho han confirmat el viatgers Xinos que hem trobat pel cami: It's so so crazy!!! (De bojos!!!)
Agafem l'autobus de nit! Ja els coneixiem del 2007 a la sortida de Kazajastan, pero aquest Xinos fins i tot els empaqueten encare mes per tal que entrin mes pasatgers...
Ah, i algun autobus aprofita per anar ben carregat de pollastres! Afortunadamente encare els posen al damunt del autobus, engabiats i ,es o menys ben lligats!!!
Dia 35: De Shangri-la a Kunming: 1a nit de bus (15 Ago)
Al no sortir de Shangri-la fins al vespre ens ha anat be per actualitzar una mica el blog, i tambe per poder compartir una pizza amb uns catalans viatgers.
