Primera parada en Laos: Oudomxay

Primeras impresiones al llegar a Laos.

Dia 37: Mengla - Mohan , China / Boten - Oudomxay, Laos (17 Ago)

Al llegar en un bus a Mengla a eso de las 6:00 am nuestro dia comienza muy temprano. A las 7:00 ya nos encontramos de camino a Mohan, a donde llegamos pasadas las 8 de la maniana. Como no, un pasaporte Venezolano emitido en Barcelona-Espania siempre se gana una segunda vuelta en inmigracion, mas si el numero de pasaporte asignado no es el mismo del troquel del serial, al corresponderse con el numero de cedula de Venezuela!!! ... y con lo cual puede o no coincidir con el indicado en la visa China.... solo una espera de 10 min y validado en el sistema!!! Listos para salir de China...

Sorprendentemente, en Boten al realizar la entrada a Laos por tierra, la obtencion del visado para un Venezolano ha sido no solo rapida y muy eficaz sino que tambien mas economica que la misma visa para un espaniol!!! Usualmente, siempre pasa lo contrario independientemente del pais a visitar y del tipo de visado... Laos, comenzamos muy bien!!!

Y no solo comenzamos bien, sino que la impresion general es magnifica!! Tanto que, al no tener dinero en moneda de Laos, tras tomar un primer autobus local (pagado con moneda China) hasta llegar a Na Toei, y al sentirnos suficientemente seguros, comenzamos a caminar Laos adentro en busqueda del siguiente poblado donde cambiar dinero...

Tras unos 4 o 5 kilometros de carretera y varios intentos de seguir en transporte publico (e intentando pagar con los pocos yuanes chinos que aun nos quedaban), finalmente conseguimos recorrer los siguientes 60 kilometros en una cola (autoestop que se le llama en España) hasta llegar a Oudomxay, donde vimos la luz... es como estar en cualquier sitio de Venezuela adentro!!!

Realmente, y de momento, estar en Laos es como estar en Venezuela, al menos en cuanto a lo que se refiere a vegetacion, clima, frutas, ambiente y paisajes de selva tropical lluviosa en general. La gran diferencia, a nuestro pesar pero ahora y aqui a nuestro favor, es la gran seguridad social que se puede sentir en Laos al caminar por la calle y recorrer los alrrededores de los pueblos y ciudades, tanto como si vas a pie entre un pueblo y otro...

Deixem la Xina al no poder creuar el Tibet!

Malgrat que el nostre pla inicial era entrar per Xina i creuar-la (incloent travesar el Tibet) fins arribar al Nepal, hem canviat de pla al veure com ho han complicat els Xinos per tal de no permetre l'acces dels turistes al Tibet.

Es pot accedir al Tibet des de la Xina? Si, pero nomes per aire o en tren, en cap cas en bus i ja ni tan sols per terra en un tour organitzat. Els billets d'avio o de tren per arrivar a Lhasa compten a part (uns 150-300euros/persona), pero per poder entrar-hi, has de contractar un pack amb una agencia de viatges per fer diferent activitats (como ara visitar el Potala a Lhasa, creuar fins a Katmandu a Nepal, visitar altres monastirs, etc).

El cost es al voltant d'uns 100 euros/persona x dia, i es clar, no pots anar per lliure ni tan sols amb el guia. El minim de dies pels que et donen el permis es de 8 dies. Amb la qual cosa, tot plegat, et volen cobrar uns 1000-1200 euros persona/setmana i sense cap llibertat per poder modificar la ruta o gaudir d'un dia de descans o fet a mida.

El preu cobrat al turista Xines es 8 vegades inferior i amb tot i aixo, hem arrivat a trobar turistes Xinos que ho fan saltant-se els controls de la policia al llarg del Tibet per considerar-los abusius... aquest estil de turisme intern xines que va fent autoestop i supera els controls per no estar d'acord amb les normes, creiem que es relativament nou, ja que fa 4 anys, els preus a la Xina ni s'assemblaven als que tenen actualment per a qualsevol cosa.

El motiu principal de no creuar el Tibet devant d'aquest preus abusius es saber que tot i que ho fasis, aquest diners es quedaran en mans dels Xinos que ho gestionen, sense que cap duro arribi al poble Tibeta i a mes a mes, sense cap llibertat per poder sortir de l'itinerari marcat per les autoritats.... vaja, sense poder quedar-te a compartir alla on realment ho vols.

Dia 36: De Kunming a Mengla: 2a nit de bus (16 Ago)

Durant el dia hem mig aprofitat per visitar un megasupercentre que hi ha al costat de l'estacio Sud de busos de Kumning, sense comprar res, pero quedant-nos bocavadats de la quantitat de productes que es poden arribar a vendre.

Dit d'una altre manera, diem megasupercentre comercial ja que eren 17 edificis consecutius, tots de 5 a 6 plantes de botigues, cada un d'uns 100 mts de llarg per uns 100 mts d'amplada connectats amb ponts i pasadissos. El mes increible de tot, es que aixo nomes es el petit centre de la denominada "Luosian International Trade City (LITC)" de Kunming, la qual ve a ser un mega projecte d'edificacio de cases, pisos, blocs comercials i uns 10 edificis de gran embergadura per a fer creixer a lo bestia el comerc i el negoci a la ciutat: aquest pasadis principal nomes son 5.000.000 de metres quadrats de botigues!!!! Es clar, qui ha de treballar i qui ha de consumir en tan espai?

Es molt bestia el creixement que ha experiment Xina desde 2007, quan vam poder entrar des de Kazajastan al nord-oest del pais via Urumqui, i quan aquestes megaconstruccions encare no es veiem... a mes, ens ho han confirmat el viatgers Xinos que hem trobat pel cami: It's so so crazy!!! (De bojos!!!)

Agafem l'autobus de nit! Ja els coneixiem del 2007 a la sortida de Kazajastan, pero aquest Xinos fins i tot els empaqueten encare mes per tal que entrin mes pasatgers...

Ah, i algun autobus aprofita per anar ben carregat de pollastres! Afortunadamente encare els posen al damunt del autobus, engabiats i ,es o menys ben lligats!!!

Dia 35: De Shangri-la a Kunming: 1a nit de bus (15 Ago)

Al no sortir de Shangri-la fins al vespre ens ha anat be per actualitzar una mica el blog, i tambe per poder compartir una pizza amb uns catalans viatgers.